L'agrociutat urbana

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 28 d'octubre de 2014)

L’exercici de formular una nova ciutat és més que oportú en aquest context de canvi que ens ha abocat l’actual crisi presidida per la fe cega amb la doctrina del creixement il·limitat. Una dèria compartida per bona part dels líders polítics, socials i econòmics que han conduït el país i la ciutat les darreres dècades. Pensar que el benestar només és possible a partir de créixer i explotar contínuament els nostres béns naturals és del tot temerari en un món finit. El benestar de la ciutadania, en bona part dependrà en mantenir una relació frugal amb el nostre entorn. És a dir, fer un ús raonable i suficient dels béns que ens proporciona la natura sense malmetre-la.
Mongeta del ganxet

Els espais agrícoles que abracen la ciutat urbanitzada ens aporten energia en forma de productes agrícoles (kJ d’energia per cada 100 grams d'aliments) com ara mongetes del ganxet, cigrons, fruita, olives, blat o molts d’altres. L’accés proper a productes bàsics per a la nostra dieta és un factor estratègic per a les ciutats. De fet, la gènesi de les (proto)ciutats cal buscar-la en el sedentarisme derivat de l’activitat agrària liderada per les dones durant el neolític.

A partir de les dades del sistema d’informació geogràfica de l’administració agrària (SIGPAC,2013) se sap que a Sabadell hi ha 789 hectàrees (ha) dedicades al conreu. La major part d’aquestes terres (713 ha) es dediquen als cultius extensius de cereals (ordi, blat, triticale, civada i altres). La resta es destinen als cultius hortícoles (42 ha), fruiters (15,52 ha), olivera (4,11 ha) i vinya (3,86 ha). Aquest és l’actual potencial agrari de la ciutat no construïda sense tenir en compte l’agricultura urbana que en els darrers anys floreix a terrasses, balcons i solars de la ciutat. Sabadell aporta a la comarca l’11% dels espais agrícoles del Vallès occidental.
Usos SIGPAC (2013) als espais agrícoles de Sabadell

Ara bé, si recuperem les dades de 1979 del “Mapa de cultivos i aprovechamientos” del Ministeri d’Agricultura espanyol constatarem que el creixement de la ciutat ha comportat la pèrdua de sòl agrari. En concret, s’ha passat de les 1.499 hectàrees de 1979 a les 789 actuals. En 35 anys s’han perdut prop del 47% del sòl agrícola. En aquest context seria escaient analitzar el perímetre urbà de la ciutat per entendre on i com s’ha estès la ciutat urbana a Sabadell. Un perímetre, discontinu, configurat per una esquitxada d’artefactes urbans i paraurbans que al mateix temps han originat espais sense identitat. Fins i tot, es podria plantejar la desconstrucció ordenada de part d’aquest perímetre difús. I per què no recuperar alguns d’aquests espais agrícoles?

Centrats de nou en l’àmbit de l’espai agrari ens preguntarem si amb aquesta superfície de sòl agrícola les persones que viuen a la ciutat podrien ser autosuficients. Als anys seixanta, l'economista Colin Clark va calcular que podríem, en teoria, sobreviure amb només 27 metres quadrats de terra per persona. També va calcular que per obtenir una dieta diversa i rica en un clima temperat, i amb les tècniques agronòmiques més modernes de l’època, la superfície que es requeriria per persona era de 1.800 metres quadrats. Altres estudis més actuals, per exemple, determinen que una família holandesa requereix per satisfer la seva dieta 1.448 metres quadrats a l’any per persona. A partir d’aquesta informació, i de l’actual superfície agrícola de la ciutat, podríem calcular el nombre de persones que es podrien alimentar. Per exemple, amb l’escenari més extrem definit per Clark podrien sobreviure 292.000 persones. Ara bé, si agaféssim les dades holandeses, el resultat seria de 5.400 persones. Ràpidament ens preguntarem doncs, de què depèn? Primer de tot de què mengem. No és el mateix si la nostra dieta hi ha molta o poca carn, si som exclusivament vegetarians, si bevem molta llet o bé consumim pocs hidrats de carboni. Un altre factor és l’aptitud agronòmica i condicions climàtiques de la nostra terra, i si aquesta és molt o poc fèrtil o bé de secà o regadiu. Aquestes condicions, la tècnica i els cultius que s’utilitzen ens determinaran la quantitat i qualitat de la producció agrària. Aquests criteris ens permeten concloure que el grau d’autosuficiència dependrà de la capacitat de decidir el pes dels diferents factors que intervenen en la producció, elaboració, comercialització i consum de què arriba al plat.

L’activitat agrària en els entorns metropolitans esdevé un actiu a potenciar. Ens garanteix una font d’abastament d’aliments de proximitat i locals, la generació de nova ocupació lligada amb les noves estructures productives, conservació del patrimoni natural amb la pràctica de l’agricultura ecològica, socialització de la cultura rural amb els horts urbans, escolars i socials i el foment de noves vies de distribució i consum de productes agraris a través de les cooperatives de consumidors o la distribució de cistelles. Aquesta realitat és un bon exemple de què pot aportar l’activitat agrària en la definició d’una nova ciutat ambiental i social.

Sabadell, 27 d’octubre de 2014

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero