Participant a l’orbital-40

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 11 de juliol de 2017)

Sessió de participació del PEMV (Sabadell, juny 2017)
 Fa unes setmanes al recinte firal de Sabadell es va celebrar la sessió de participació ciutadana del Pla específic de mobilitat del Vallès (PEMV) . Dies més tard, es va repetir la sessió a Granollers. Dues sessions de format idèntic amb l'ànim de completar l'expedient d'escoltar a la ciutadania. Un procés segurament insuficient per la dimensió i transcendència de què es pretén fer: endreçar i resoldre la mobilitat del Vallès. Per ara, el més sorprenent és que els ciutadans de Terrassa s'han quedat sense sessió de participació tot i que inicialment estava prevista.

Aquest canvi en el procés de participació aventura dues hipòtesis. La primera és considerar que els ciutadans de Terrassa no tenen cap mena d'interès a opinar en el procés participatiu del pla de mobilitat del Vallès. L'altra suposició és que no els cal discutir el traçat de la B-40, el qual està aprovat i en fase d'execució parcial des d'Abrera a Terrassa. Acceptar la primera teoria seria admetre cert despotisme il·lustrat per part dels governants, tant locals com de l'àmbit nacional. Per tant, caldria descartar-la. L'altra presumpció seria més versemblant i lògica. Perquè convocar a la ciutadania de Terrassa a debatre el quart cinturó si ja està resolt el traçat i executada part de les obres? A priori, i a partir dels fets, semblaria que l'administració actuant està més interessada en resoldre el traçat del quart cinturó des de Terrassa fins a Granollers que no pas en dotar al Vallès d'un pla de mobilitat sostenible.

Si tornem a la sessió de participació de Sabadell, cal dir que amb dues hores no es varen complir la majoria de les expectatives dels assistents. En aquesta mena de sessions encara pesen massa les litúrgies de les tècniques de participació que no pas els continguts. Quan s'està més pendent dels gomets, les targetes i el cronòmetre es dilueixen moltes de les aportacions que les persones evoquen en les seves intervencions al grup. En aquests casos, per ser efectius el més important és disposar d'excel·lents relators capaços de recollir l'essència de les explicacions i propostes dels participants. Malauradament l'organització no ho va garantir.

Val a dir que el format utilitzat ha estat més aviat poc profitós. Probablement una entrevista individual de dues hores a 50 persones (aproximadament el mateix nombre de participants i temps de la sessió de Sabadell) per part dels responsables del projecte, coneixedors de la temàtica i del territori, hauria estat més idoni. Tot i així, caldria avaluar si aquesta mena de sessions de participació serveixen a l'equip redactor del projecte o bé senzillament es fan per complir el tràmit. El recull d'opinions i criteris tècnics amb la impossibilitat de contrastar amb els encarregats de l'estudi serveix de poc.

També és cert que convocar aquestes sessions de participació sense l'existència de cap document tècnic de certa solvència, ni la seva tramesa prèvia als participants a la sessió, resulta poc gratificant. Aquests mètodes comporten certa frustració entre els assistents i la sensació de malbaratar el temps. Si realment es vol que la ciutadania participi en aquests processos hauria estat més honest fer-ho quan es disposessin dels primers esborranys dels documents. Precisament en poques setmanes els redactors del pla de mobilitat ja tindran els dibuixos del traçat del quart cinturó des de Terrassa a Granollers i alguna dada més sobre la mobilitat al Vallès. Potser és ara quan tocaria convocar a la ciutadania a debatre i deixar de marejar la perdiu amb gomets, targetes i cronòmetre.

Sabadell, 9 de juliol de 2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero