dimarts, 1 d’agost de 2017

Mossegada a la República

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 1 d'agost de 2017)

L'obertura a principis el segle XX de la Via Laietana a Barcelona va originar un canvi substancial. L'obertura i l'accés al port com l'estructuració de la ciutat vella i emmurallada va ser determinant. Una proposta formulada cinquanta anys abans de la seva execució pel polifacètic, Ildefons Cerdà. A escala local, l'obertura de la Plaça Major podria tenir un cert paral·lelisme amb la construcció de la Via Laietana barcelonina, però segurament la implantació de la Gran Via, gràcies al soterrament de la línia de Renfe, ha estat la més rellevant. Tot i canviar la barrera física del ferrocarril per la de l'automòbil la ciutat va evolucionar a un nou metabolisme.

L'obertura d'un vial paral·lel a l'eix de la Rambla / Via Massagué / Onze de Setembre seria un projecte fàcil de dibuixar, el paper ho aguanta tot, però difícil d'executar. L'afectació al veïnat i la intensificació de la circulació motoritzada no ho aconsellaria. Ara bé, una visió més micro permetria certes propostes per garantir, per exemple, la circumval·lació del Passeig o altres zones d'ús exclusiu per als vianants amb transport col·lectiu rodat com ara el taxi o l'autobús. Aquesta mena d'exercici de rutllar el coneixement a partir de dibuixar, analitzar i avaluar serien del tot aconsellables. L'existència de projectes no comporta que s'hagin d'executar i, en canvi esperonen a la reflexió col·lectiva. I això és important per la vitalitat cultural i social d'una comunitat. Per exemple, fa anys el Museu d'Història de la ciutat de Girona va recopilar en una exposició una tirallonga de projectes que mai s'havien executat. Una oportunitat única de veure la ciutat des d'una altra perspectiva i, sense cap mena de dubte, descobrir com seria la ciutat dels quatre rius si tot allò projectat s'hagués realitzat, tant amb les propostes encertades com amb les desafortunades.

Tal vegada, l'obertura de nous espais oberts a les trames urbanes i trencar certes simetries dels carrers de la ciutat podrien destapar noves oportunitats per esponjar i fer més amable l'espai on es viu. Situats en aquest context, per exemple l'actual edifici de la companyia telefònica situat entre la Rambla i l'actual carrer de la República podria ser un espai interessant d'incorporar per l'ús públic. Sense entrar en detalls dels possibles acords amb la companyia de telecomunicacions, que podrien anar des d'una permuta, compra o redefinició de volums, l'adquisició d'aquest immoble seria un exemple de com rehabitar Sabadell.

Si afinem l'observació sobre aquesta parcel·la urbana, estem parlant d'una superfície de més de 300 metres quadrats situada en una cruïlla freqüentada de la ciutat. La part que dóna a la Rambla té aproximadament una façana de prop de tretze metres i la banda de la República s'acosta a la vintena llarga de metres. L'obertura d'aquest espai confortaria els usuaris de la Rambla i esponjaria l'espai que avui ja és un punt de trobada. També és cert que permetria el gir dels autobusos, i fins i tot facilitaria la seva parada en aquest indret sense penalitzar l'espai públic. Inclús es podria ordenar la parcel·la configurant un xamfrà i mantenint part de l'edificació. Tot plegat sense descartar una nova edificació amb forma de voladís que permetés l'ús públic en superfície. I tantes altres propostes que es podrien formular per gaudir d’aquest indret.

L'essència i vigor d'una comunitat és, precisament, la seva capacitat de forjar una identitat a partir de l'acció conjunta dels seus integrants. I, de fet, aquesta és la virtut de l'administració i llurs òrgans que ens permeten guarir-nos de les adversitats i enfilar nous reptes per millorar el benestar de tots plegats. Projectar per avançar.

Sabadell, 29 de juliol de 2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada