L’imperi de la llei
(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 19 de setembre de 2017)
Hi ha frases que destil·len la identitat de les diverses opcions polítiques i de pensament que aquests dies de setembre es propaguen per les xarxes socials i els mitjans de comunicació. El batibull mediàtic i les estratègies de desinformació estan a l’ordre del dia. És notori que el govern de l’Estat amb el suport explícit de Ciutadans i el PSOE han decidit atemorir als partidaris de celebrar el referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Això sí, dotats de les forces coercitives que es financen amb els tributs dels ciutadans. En poques paraules: presenciem l’exercici de la força contra la deliberació parlamentària.
Als que ens trobem confortables en un entorn liberal d’esquerres i partidaris de la sobirania popular ens enutja aquest mantra de “l’imperi de la de llei” al qual apel·len diàriament certes forces polítiques de l’Estat contràries a la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. És obvi que les lleis les fan les persones, i precisament són el conjunt de ciutadans els que decideixen la derogació, modificació o legislació de noves normes per viure en una societat més equitativa i respectuosa. Mai les lleis formen un tòtem absolutista i inamovible equivalent a un imperi. Com no pot ser de cap altra manera, la societat avança i periòdicament s’ha d’adaptar el marc normatiu a la nostra realitat quotidiana. No pas a la inversa.
Per exemple, fa uns anys l’Estat espanyol s’oposava amb visceralitat a legislar mesures per mitigar i adaptar-se al canvi climàtic. D’altra banda, qui no recorda aquelles declaracions d’en Rajoy apel·lant als coneixements del seu parent per banalitzar les causes i l’impacte del canvi climàtic? Després de dècades de l’acord de Kyoto, avui l’Estat espanyol comença a tramitar tímidament la llei de canvi climàtic i transició energètica. En canvi, el passat juliol el Parlament de Catalunya va aprovar la moderna i innovadora llei de canvi climàtic amb 122 vots favorables i 11 abstencions (les del Partit Popular). En aquest cas l’exercici de la sobirania ens permet avançar per viure en una comunitat més saludable i solidària amb els reptes ambientals del planeta.
Pensar que les lleis són un dogma i que l’exercici de la sobirania és un delicte, segurament delata la baixa autoestima d’una societat. Aquesta concepció moral que adquireixen les lleis és on rau l’explicació de la posició del govern de l’Estat amb el suport dels Socialistes i Ciutadans. Defensar les lleis des d’aquesta concepció dogmàtica comporta equiparar la seva derogació o superació a cometre un pecat. I, si és així, no es pot discutir ni pensar! Això també avala l’exercici de la força de l’Estat que adopta actituds violentes vers la ciutadania i les institucions catalanes.
Tal vegada, el que està passant aquests dies no és un conflicte sobre la legalitat de la llei del referèndum o la de transitorietat, sinó sobre la “legalitat” de les idees. En el marc legal vigent no està prohibit la celebració de referèndums ni ser independentista, però el que no es pot, ni es vol, és permetre que es pugui votar amb llibertat i garanties. La legitimitat d’aquesta reivindicació per poder votar emana de la societat i ha superat amb escreix totes les proves de civisme, convicció i maduresa esperables. Precisament per aquest motiu, l’exercici del dret a vot el pròxim diumenge 1 d’octubre s’ha de garantir en llibertat.
Sabadell, 17 de setembre de 2017
Als que ens trobem confortables en un entorn liberal d’esquerres i partidaris de la sobirania popular ens enutja aquest mantra de “l’imperi de la de llei” al qual apel·len diàriament certes forces polítiques de l’Estat contràries a la celebració del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. És obvi que les lleis les fan les persones, i precisament són el conjunt de ciutadans els que decideixen la derogació, modificació o legislació de noves normes per viure en una societat més equitativa i respectuosa. Mai les lleis formen un tòtem absolutista i inamovible equivalent a un imperi. Com no pot ser de cap altra manera, la societat avança i periòdicament s’ha d’adaptar el marc normatiu a la nostra realitat quotidiana. No pas a la inversa.
Per exemple, fa uns anys l’Estat espanyol s’oposava amb visceralitat a legislar mesures per mitigar i adaptar-se al canvi climàtic. D’altra banda, qui no recorda aquelles declaracions d’en Rajoy apel·lant als coneixements del seu parent per banalitzar les causes i l’impacte del canvi climàtic? Després de dècades de l’acord de Kyoto, avui l’Estat espanyol comença a tramitar tímidament la llei de canvi climàtic i transició energètica. En canvi, el passat juliol el Parlament de Catalunya va aprovar la moderna i innovadora llei de canvi climàtic amb 122 vots favorables i 11 abstencions (les del Partit Popular). En aquest cas l’exercici de la sobirania ens permet avançar per viure en una comunitat més saludable i solidària amb els reptes ambientals del planeta.
Pensar que les lleis són un dogma i que l’exercici de la sobirania és un delicte, segurament delata la baixa autoestima d’una societat. Aquesta concepció moral que adquireixen les lleis és on rau l’explicació de la posició del govern de l’Estat amb el suport dels Socialistes i Ciutadans. Defensar les lleis des d’aquesta concepció dogmàtica comporta equiparar la seva derogació o superació a cometre un pecat. I, si és així, no es pot discutir ni pensar! Això també avala l’exercici de la força de l’Estat que adopta actituds violentes vers la ciutadania i les institucions catalanes.
Tal vegada, el que està passant aquests dies no és un conflicte sobre la legalitat de la llei del referèndum o la de transitorietat, sinó sobre la “legalitat” de les idees. En el marc legal vigent no està prohibit la celebració de referèndums ni ser independentista, però el que no es pot, ni es vol, és permetre que es pugui votar amb llibertat i garanties. La legitimitat d’aquesta reivindicació per poder votar emana de la societat i ha superat amb escreix totes les proves de civisme, convicció i maduresa esperables. Precisament per aquest motiu, l’exercici del dret a vot el pròxim diumenge 1 d’octubre s’ha de garantir en llibertat.
Sabadell, 17 de setembre de 2017
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada