La força cívica

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 3 d'octubre de 2017)

Aquest mes de setembre no ha estat gaire ordinari. L’embat del govern de l’Estat en contra dels drets civils i humans ha estat de traca i mocador. De ben segur que ja tindrem temps per disseccionar i valorar el què ha passat aquest diumenge i què ens depararà tot plegat.

Ara bé, l’element clau de l’actual procés i de les mobilitzacions d’aquests temps ha estat el protagonisme de milers i milers de dones i homes. Sense la implicació i el compromís de les persones les societats no avancen. I no parlarem de persones anònimes sinó de centenars de milers de ciutadans que conviuen en aquest país i que tenen nom i cognom. Personalment potser no ens coneixem tots, però com s’explica sovint, si amb la intermediació de sis coneixences pots arribar a conèixer el president dels EUA, potser amb menys, ens coneixeríem tots plegats. Una evidència que les relacions que es teixeixen entre les persones a través de multitud d’afers quotidians, siguin professionals, familiars, esportius, socials o culturals són claus per a la vertebració d’una comunitat. Avui aquestes connexions també són més accelerades gràcies a les xarxes socials on et retrobes o contactes amb noves amistats.

El que s’ha viscut i viurem aquests dies d’intensitat sociopolítica esdevindrà un aprenentatge o una renovació del compromís cívic que tota comunitat necessita per orientar el seu futur. Segurament hi haurà persones que han participat per primera vegada en una manifestació o d’altres que hauran recuperat experiències d’altres èpoques. Compartir idees i exercir els drets civils ens ajuda a socialitzar-nos, crear teixit social i consolidar cultura política com a societat. En contraposició, la despolitització d’una societat i el desinterès pel govern del comú és un perill del qual cal allunyar-se i un cap adobat per ideologies autoritàries i poc respectuoses amb la diversitat i els drets humans.

Un altre actiu que es valorarà en aquest procés, i altres moviments derivats de la recent crisi economicofinancera, és l’aflorament de noves associacions o el protagonisme d’entitats del tercer sector per combatre les desigualtats i encaminar-nos a societats més equitatives. Més enllà de l’aportació a la civilització que implica l’accés a l’educació, el treball o bé l’exercici d’altres drets bàsics, és obvi que les relacions socials que faciliten les entitats de tota mena i la incidència en els canvis de les polítiques públiques són fonamentals per la salut democràtica. Segurament no seria gaire agosarat anomenar-les estructures de ciutat o d’Estat. No tardarem gaire a considerar com indicador d’excel·lència d’una ciutat o comarca el nombre d’entitats i la qualitat de la seva tasca. Sense entrar en comparatives amb altres indrets, tan sols constatar que a Sabadell hi ha domiciliades les seus de 1.260 associacions, 16 federacions i 51 fundacions. Un estudi amb més detall permetria discernir amb allò que som des de la visió del tercer sector, però és evident que aquest teixit d’entitats i la seva implicació en la gestió del comú és un actiu infrautilitzat.

Les actuals estructures de l’administració estan poc pensades per acceptar la participació de les entitats del tercer sector en la gestió dels afers d’interès públic. I tampoc s’esmerça gaire suport econòmic a la seva tasca socio-innovadora. A vegades dona la sensació que els àmbits d’acció pública siguin patrimoni exclusiu de funcionaris i càrrecs electes i es dificulti aquesta sinergia amb la ciutadania organitzada. Esperem que les futures fornades de ciutadans compromesos amb la política institucional siguin més innovadores i menys retòriques.

Sabadell, 30 de setembre de 2017

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero