Es busca Síndic

(Publicat al Diari de Sabadell, dimarts 27 de febrer de 2018)

Però que ens conforti! Aquest és l’estat en el qual es troba l’elecció d’un nou Síndic o Síndica per a la ciutat de Sabadell. L’actual procés d’elecció ha estat cessat per ordre de l’alcaldia per començar-ne un altre de nou.

Anem a pams. En el Ple del dijous passat els regidors de l’Ajuntament s’havien encomanat la tasca d’escollir el nou Síndic després d’un procés reglat de presentació de candidatures. D’acord amb el que s’explica, en el marc de les deliberacions entre els grups municipals en reunions formals i informals, no s’havia trobat l’harmonia suficient per presentar un candidat al Ple per a la seva elecció. Aparentment sembla que les opcions que hi havia sobre la taula d’escollir entre Maite Soler i Jordi Serrano no eren del grat dels regidors electes.

Especular sobre les deliberacions dels regidors en aquest afer, com en molts d’altres, és prou dificultós. I més quan hi ha cert mutisme o bé declaracions prou vagues. Per tant, sense entrar-hi, és fàcil interpretar que han estat hàbils amb la decisió d’interrompre sobtadament l’actual procés per tal que s’iniciï de nou. Tal vegada la constatació que el Ple municipal era incapaç de votar un nou Síndic i que transcendís el resultat de les votacions incomodava als grups polítics presents al Ple. Només amb la votació i finalització de l’actual procés seria justificable iniciar de nou els tràmits per a la renovació de la Sindicatura.

Amb tot, s’evidencia que el nou Reglament que regula l’elecció del Síndic no és prou útil per un consistori que vol decidir qui hauria de ser el titular del defensor dels drets de la ciutadania. Esperonar a la ciutadania i a les entitats que presentin candidatures per després liquidar-les com s’ha fet, no és gens confortant. I especialment pervers pels que han arribat al final d’aquest procés fallit.

El nyap que significa aquest nou procés, i apel·lar que es requereix més propaganda per tal que es presentin més candidats, és una fugida endavant per tapar els errors de l’actual procés fallit. Lògicament hi ha l’opció de modificar de nou el reglament, tasca feixuga i poc operativa per desencallar l’actual situació. O bé convidar als partits polítics que presentin públicament els seus candidats a encapçalar la sindicatura d’acord amb el tarannà i les servituds que s’espera d’una persona que ostenti aquest càrrec. Al cap i a la fi si són ells els que han de decidir, que també siguin ells qui els proposin.

També seria pedagògic que s’expliqui quins són els motius que porten als electes municipals a rebutjar als actuals candidats. Què els incomoda dels seus perfils? A priori, a un Síndic se li espera un cert tarannà combatiu al servei del ciutadà en el tortuós viarany de la defensa dels seus drets. Això comporta que la persona que hagi d’assumir aquesta responsabilitat respongui a un perfil de cert lideratge col·lectiu, de vocació de servei públic i una posició d’imparcialitat davant dels interessos legítims o no de les parts.

A banda dels pedaços per sortir de l’actual atzucac, és evident que s’ha de resoldre l’actual sistema d’elecció amb certa celeritat. L’actual parcialitat i discrecionalitat dels grups municipals avalaria, encara més, la idea que els ciutadans escollissin per sufragi universal el Síndic de la ciutat.

Sabadell, 24 de febrer de 2018

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Creixement i immobilitat

Espigolar entre deixalles

La Plaça zona zero